skip to main |
skip to sidebar
La fada Serà
ahir ja no era.
Serà en un futur
en una promesa.
Serà en un matí,
en una paciència,
en una esperança,
serà al berenar.
En raig de lluna
si estàs adormit
la fada Serà
arriba de nit.
El meu bosc cantava
cançons d’escuma
a la llum tan clara
de la lluna lluna.
El meu bosc encantava
amb menta i anís,
i amb camamilla,
i amb romaní.
Explicava històries
d'amor i de somni
donava monedes
de les il·lusions.
Quan despertava,
el bosc encantat
se n'anava a l'escola
amb mi al meu costat.
I a la nit de lluna
amb tu somiava,
perquè des de sempre…
el meu bosc encantava.
La fada del va ser
se sap cançons
de temps antics,
de temps millors.
Viu en un castell
amb portes de son,
amb torrassa d'ametlles
i de bons records.
Planta nomeoblids
en els pensaments,
compleix els desitjos
dels teus sentiments.